Ningú pot negar que la tecnologia s’ha introduït a velocitat de vertigen en totes i cadascuna de les diferents facetes de la nostra vida en les últimes dècades. El nostre dia a dia està rodejat de televisions, reproductors de vídeo i música, telèfons mòbils, correus electrònics, consultes a la Xarxa, actualitzacions al perfil de les xarxes socials i consoles. Així, podem observar nens i nenes que, amb 7-8 anys ja disposen de dispositius com la Nintendo DS, interactuen tàctilment i de manera intuïtiva amb diferents jocs.
Una d’aquestes tecnologies que els nens i nenes accedeixen abans (exceptuant la televisió i el reproductor de DVD) de manera autònoma i per iniciativa pròpia són els videojocs. Partint d’aquesta realitat, ens hem de preguntar com educar aquests infants i joves per a que siguin ciutadans en una societat que definim com a digital. En definitiva, ens hem de plantejar l’ús de la tecnologia i, en concret, dels videojocs com a eines mediadores del procés d’aprenentatge permanent i de canvi. Per tant,
Si ningú discuteix el valor educatiu del joc, per què els educadors i educadores rebutgen el paper dels videojocs com a element d’interès educatiu?
En la sessió d’avui pretenem assolir els següents reptes com a classe:
- Construir de manera col•laborativa un marc de referència sobre videojocs en l’àmbit educatiu.
- Indagar en les diferents potencialitats pedagògiques que permeten i potencien els videojocs.
- Discutir els diferents reptes que plantegen l’ús de videojocs en l’àmbit educatiu.
- Preparar una proposta educativa a partir d’un videojoc.
Sí?? Doncs, comencem...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.